Poema

PERE KARPOVICH


Un noi rus a kl'escola va arribar
i en cadira de rodes es va presentar,
Va dir: vull fer esport!
I tot seguit, li van assignar un entrenador.

Feia entrenaments
de màxima resistència i explosius
per tal de fer sentir
als seus companys molt vius!

Ja ha realitzat diversos campeonats del món
i dia a dia s'ha guanyat la confiança de tothom

I ara mai més els seus moviments corporals l'impediran
complir el seu gran somni, havent-s'hi ja fet gran.

Qui ets tu (definitiu)

“¿Qui ets tu?”

Ets sensible i decidida,
ets cordial i creativa,
estàs plena de vida,
i et mostres pensativa.

Ets alegre i treballadora,
ets forta i emprenedora,
sempre arribes d’hora,
perquè no t’agrada córrer.

Ets valenta i extrovertida,
ets imaginativa i divertida,
t’agrada mostrar-te activa,
i no ser gens negativa.

¿Qui ets tu?

Ets sensible i decidida,
ets cordial i creativa,
estàs plena de vida,
i et mostres pensativa.

Ets alegre i treballadora,
ets forta i emprenedora,
sempre arribes d’hora
perquè no t’agrada córrer.

Ets valenta i extravertida,
ets imaginativa i divertida,
t’agrada mostrar-te activa,
i no ser gens negativa.

Poesia

Comptalla

Punt dolç,
sucre en pols,
dos, tres,
vint-i-tres,
vint-i-tres ferretes
mengen dolços pels carrers,
pels carrers de massapà,
amb magranes a la mà.
Amb aquesta mala cara
t'ha tocat parar!

Helena Vidal



Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital, com cada dimecres, han sortit varies companyes a recitar diferents poesies. De totes, la que més m'ha cridat l'atenció és aquesta que he escrita quí adalt: "Comptalla".
És una poesia que m'ha agradat molt quan l'han recitat, segurament perquè el fet de que l'hagin recitat en parella (dues de les meves companyes), m'ha fet prestar-hi in interès especial.

Un dels aspectes que treballem quan es reciten aquestes poesies és la forma d'expressió; el moviment de les mans, la mirada i el somriure, la posició del cos, etc.

Poesia Catalana

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.


(Maria Mercè Marçal)