AMPARO TOMÉ. "Stop a l'estatu quo sexista escolar". Guix d'Infantil. (Maig-Juny 2009) Núm: 49, p. 35-39.
Per a elaborar aquest treball hem mirat diferents revistes de la biblioteca de Blanquerna, i la revista que més ens ha convençut ha estat “Guix Infantil”. Apart de que havíem sentit a parlar de la revista, hem trobat un article que ens ha fet acabar-nos de decidir per aquesta revista. La pregunta que ens planteja l'article ens ha sembla molt interessant: És possible educar igual les nenes i els nens en els primers anys de vida?
Aquest article ens planteja la possibilitat d'educar als nens i a les nenes en igualtat de condicions. Tot i que s'afirma que les formes d'educació sexista són presents, amb aquest article es vol demostrar el contrari.
Primer ens explica una realitat de les formes de sexisme que es donen, de la manera d'educar que presenten els nous centres, per exemple, en front als valors i les formes de vida, la resaltació de la força i la valentia en els nens davant les nenes, l'heterosexualitat, etc.
Aquest artícle el que vol és demostrar que aquesta educació no ha de ser així i que no totes les escoles hauríen de ser així, i per això esmenta i explica cinc passos per implementar la perspectiva de gènere als centres d'educació infantil:
En el primer pas, definició dels objectius principals, té com a objectius del procès de perspectiva de gènere fomentar la igualtat entre homes i dones. Per a fer-ho entendre millor, esmenta i defineix els conceptes bàscis per a entendre això: Identitats dels gèneres (ampliar les identitats de gènere dels infants), recursos, competències i sensibilitats de gènere, l'home i les masculinitat, la dona i les feminitats, la diversitat sexual i la transversalitat.
En el segon pas, anàlisi i observació de la realitat, s'analitza a fons l'estructura de gènere de l'educació infantil.
Amb el pas 3, recerca de causes, planificació d'accions detallades d'igualtat de gènere, es demostraria que nenes i nenes utilitzen l'espai de joc d'una manera limitada, és a dir, compara l'organització de l'espai de les nenes i els nens.
Mentre que les nenes prefereixen jugar en grups més reduïts, la majoria de nens acostumen a jugar amb grups més grans, i a ocupar més espai de joc.
Un cop explicat això, els objectius d'igualtat de gènere en relació amb l'organització espaial podrien ser: fomentar que les nenes aprofitin més l'espai de joc i una implicació tant dels nens com de les nenes en les tasques del centre.
El següent pas, execusió, es donaria després que els educadors i educadores hagin marcat els seus objectius per a la igualtat de gèneres, i així poder desenvolupar i posar en pràctica mesures concretes per aconseguir-ho en aquest quart pas.
El objectiu principal pel qual fer aquesta execusió és intentar obrir als infants un varem més ampli d'oportunitats d'accions i desenvolupament, i així poder superar les seves restriccions generotípiques.
El cinquè i últim pas, avaluació, consisteix a veure si els objectius d'igualtat de gènere s'han complit o no. Els educadors i educadores hem de comprovar amb aquesta última fase si han aconseguit els seus objectius principals.
Entradas
