Enciclopèdia Catalana

Aquest és el poema que van crear les meves companyes de grup per tal de donar a conèixar el diccionari enciclopèdic de la llengua catalana.
Aquí us el deixo per a que el pogueu llegir:

El diccionari de l'enciclopèdic ja està aquí
i amb ell el segle XX.
Joan Carbonell va fer escola
editant la primera obra tota sola.

Aviat Joan Coromines ens va comunicar
15 nous volums per poder estudiar.
Jesús Giralt va continuar
fins que 24 volums va publicar.

Actualment tot el món en pot gaudir
fins i tot el cicle d'educcaió infantil.

Diccionari enciclopèdic de la Llengua Catalana

Es va publicar al segle XX sota la direcció de Jordi Carbonell, la primera edició va ser entre 1965 i 1971 i després Joan Carreres a partir de l’any 1971. Van fer 15 volums fins al 1980.

Entre 1986 i 1989 es publicà una segona edició amb 24 volums, en aquest cas dirigida per Jesús Giralt, i des de 1998 es pot consultar l’edició electrònica “hiperenciclopedia” per internet.

El diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, la primera edició es va publicar al 1982, avalat per l’assessorament de l’institut d’estudis catalans.

La tercera edició va ser notablement actualitzada i ampliada a l’any 1983.

Aquest diccionari conté:

- 77174 entrades catalanes
- 154548 definicions
- 19481 expressions de llenguatge cientificotècnic i de la llengua comuna.
- 30068 exemples

Normalment les definicions porten accepcions i subaccepcions. També hi apareixen abreviatures per saber la matèria o especialitat d’una accepció.

Aquesta obra ha tingut en compte totes les grans obres anteriors del segle XX des de tots els punts de vista.

Enciclopèdia Catalana

La tasca feta aquest matí a classe de Comunicació oral, escrita i digital ha estat: fer una barreja de tota la informació que tinguem el diccionari que ens va tocar (diccionari enciclopèdic), i crear a partir del llenguatge publicitari, fer la publicitat dels elements important del diccionari, introduint les cinc paraules donades a la classe anterior. A partir del llenguatge poètic, crear una construcció sobre el diccionari. I, a traves del llenguatge quotidià, crear un petit text de algú que parli sobre el diccionari i sobre les paraules buscades.

Grup B.2 (diccionari enciclopèdic)

Dins aquest grup, ens hem dividit en tres grups per a realitzar el text amb cada un dels llenguatges. En el meu cas, m'ha tocat amb altres companyes el llenguatge publicitat.

LLENGUATGE PUBLICITARI:

Filla (Susana): Mama, m’ha donat aquesta nota a l’escola.
Mare (Laura): A veure...“Us comuniquem que aviat els nens de l’escola hauran de comprar l’enciclopèdia catalana ja que serà una eina amb la que treballarem a classe.”

Publicitat (Carol, Laura i Caterina):
Compra ja el teu diccionari de l’enciclopèdia catalana que inclou un CD amb una gran varietat de jocs infantil per als més petits. A més, si la compres abans del dia 15 t’emportaràs de regal un punt de llibre amb les paraules més destacades del diccionari.
Vine aviat o te’l trauran de les mans!!

Els diccionaris

A l'última classe de comunicació oral, escrita i digital vam treballar els diferents tipus de diccionaris.

En total, existeixen un total de cinc diccionaris catalans diferents molt importants:

- Pompeu Fabra.
- Mossèn Alcover i Jordi des Racó (Diccionari català- balear- valencià).
- Joan Corominas.
- Gran enciclopèdia catalana.
- Institut estudis catalans(1995) recull tot allò que interessa dels diccionaris anteriors.

Els llenguatges

Després d'haver fet un debat a classe de comunicació oral, escrita i digital sobre tres tipus de llenguatges (poètic, quotidià i publicitari), ens vam dedicar a trobar una definició "personal" per a cada un dels tres llenguatges.

Segons el meu punt de vista:

- Llenguatge poètic: Segueix una figura i un ritme, i és purament estètic.
- Llenguatge quotidià: És el que primer s'aprèn i és el més espontani a l'hora de comunicar-se.
- Llenguatge publicitari: Utilitza recursos del poètic i del quotidià. És el que té un missatge més directe.

"Les tres Velletes"

- La oïda: és la primera que surt a funcionar. Abans de néixer la oïda ja surt a passejar. És molt tímida, treballa quan vol. Vergonyosa, una mica mal educada, no sabria treballar si no fos per la memòria. Sense la memòria, la oïda tindria un treball inútil.

- La memòria: aprofita les coses que li criden més l’atenció, les curioses. No surt mai de casa, és molt familiar, no li agrada ensenyar-se, perquè té algú que ho fa per ella.

- La veu: del que guarda la memòria, la veu ho treu cap a fora. És la encarregada de comunicar als altres que existeix. Aparentment, la més exterior de totes, és la que surt més tard. És la que triga més a parlar. És la part més exterior del pensament, que utilitza allò que hem escoltat, hem guardat, i volem exterioritzar.
No vol dir que la veu tot ho digui, només allò que volen exterioritzar. La veu pots escoltar-la pel so que té, per com deixa anar les paraules. Només pot existir si hi ha un aparell fonedor, format per diferents òrgans que deixa anar l’aire en forma de paraules per poder sortir a l’exterior. Per poder fer arribar als altres allò que s’intenta sonoritzar. És molt senyora i no necessita que ningú l’acompanyi i que faci soroll. La veu prefereix anar sola.
Els gestos els fem servir per donar una mica més de sentit en allò que estem explicant. La veu està tancada dins una capsa, com si fos un regalet.
Té un parell de llaços: les mans. Les mans? Les mans són fetes pel tacte, però quan acompanyen la veu deixen de tocar per demanar, subratllar, tallar,etc. Amb les mans tenim possibilitats de forma d’expressió que estalvien a la veu el seu missatge sonor. Quan no parlem, les mans també expressen, diuen coses.

El llenguatge poètic

Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital ens han proposat fer grups per tal de poder crear un debat tenint en compte tres tipus de llenguatges: poètic, publibitari i quotidià.

El meu grup i jo hem hagut de defensat el llenguatge poèti.

A continuació veureu com ho hem defenat:


INTRODUCCIÓ

El llenguatge poètic és ideal

i crea emocions de manera original.

Diferents recursos utilitzem

i la teva atenció captem.

La mare dels llenguatges és

i com a bona mare, educadora és.

LLENGUATGE POÈTIC

- Crea emocions.
- Té molta importància el ritme (ritme marcat).
- Manera original de captar el món.
- Bona manera de captar l’atenció de la gent.
- Diversitat d’expressió (visual, cantat, recitat, escrit,...).
- Constant utilització recursos literaris (metàfora, sentit figurat,...).
- Gaudeixes de l’estètica i alhora aprens.
- Implica predisposició.
- Una mateixa poesia cadascú la pot percebre de diferents maneres (no té un missatge subliminar).
- És la mare dels llenguatges (primitiu).
- Naturalesa creativa.
- L’art per l’art (no té un fi comercial).
- Tothom té capacitat per fer un poema, posar-li ganes.
- Serveix per entretenir, omplir el temps de lleure, per educar,...
- No hi ha competència entre poemes.

Poema

PERE KARPOVICH


Un noi rus a kl'escola va arribar
i en cadira de rodes es va presentar,
Va dir: vull fer esport!
I tot seguit, li van assignar un entrenador.

Feia entrenaments
de màxima resistència i explosius
per tal de fer sentir
als seus companys molt vius!

Ja ha realitzat diversos campeonats del món
i dia a dia s'ha guanyat la confiança de tothom

I ara mai més els seus moviments corporals l'impediran
complir el seu gran somni, havent-s'hi ja fet gran.

Qui ets tu (definitiu)

“¿Qui ets tu?”

Ets sensible i decidida,
ets cordial i creativa,
estàs plena de vida,
i et mostres pensativa.

Ets alegre i treballadora,
ets forta i emprenedora,
sempre arribes d’hora,
perquè no t’agrada córrer.

Ets valenta i extrovertida,
ets imaginativa i divertida,
t’agrada mostrar-te activa,
i no ser gens negativa.

Refranyer Personal

El passat dimecres a classe de comunicació oral, escrita i digital, la Roser ens va dictar quinze reranys a partir dels quals nosaltres hem hagut de crear el nostre Refranyer Personal. Els quinze refanysdictats diuen així:

Qui llengua té,
a Roma va.

Parlant,l
a gent s’entén.

Qui s’espera,
es desespera.

Tal faràs,
tal trobaràs.

Sense menjar,
no es pot viure.

Qui presum,
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopes,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té al cap gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Març ventós i abril plujós,
torna l’home rabiós.

Qui no s’arrisca,
no pisca.

Qui t’entengui,
que et compri.

Qui vol presumir,
ha de patir.

No hi ha any,
sense refrany.


Doncs bé, després de llegir aquests refranys, jo he ordenat els versos d'una manera diferent. De manera, que m'ha quedat el refranyer següent:

Tal faràs,
fins a la seputura.

Sense menjar,
torna l'home rabiós.

Qui llengua té,
hi ha la bona confitra.

Qui menja sopes,
no pot riure.

Parlant,
se les pensa totes.

Qui s'espera,
ha de patir.

Qui presum,
sense refrany!

Geni i figura,
no pisca.

Qui vol presumir,
a Roma va.

¿Qui ets tu?

Ets sensible i decidida,
ets cordial i creativa,
estàs plena de vida,
i et mostres pensativa.

Ets alegre i treballadora,
ets forta i emprenedora,
sempre arribes d’hora
perquè no t’agrada córrer.

Ets valenta i extravertida,
ets imaginativa i divertida,
t’agrada mostrar-te activa,
i no ser gens negativa.

Regalem la paraula

Avui, a classe de comunicació oral, escrita i digital, com cada dimecres, algunes de les meves companyes han sortit a recitar un poema davant la resta de la classe.

Cada setmana, la nostre professora, Roser Ros, intenta que anem millorant i que, per tant, ens anem fixan en petits detalls a l'hora de recitar una poesia.

Avui, per exemple, ens ha aconsellat cm crear un vincle entre poema y poema de les persones que reciten. I, per tant, ens ha dit com regalar la paraula a la persona que tenim al costat. Ens a ficat diferents exemples, i a continuació us ensenyo alguns:


Amb la mà:

Amb la mirada:

Poesia

Comptalla

Punt dolç,
sucre en pols,
dos, tres,
vint-i-tres,
vint-i-tres ferretes
mengen dolços pels carrers,
pels carrers de massapà,
amb magranes a la mà.
Amb aquesta mala cara
t'ha tocat parar!

Helena Vidal



Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital, com cada dimecres, han sortit varies companyes a recitar diferents poesies. De totes, la que més m'ha cridat l'atenció és aquesta que he escrita quí adalt: "Comptalla".
És una poesia que m'ha agradat molt quan l'han recitat, segurament perquè el fet de que l'hagin recitat en parella (dues de les meves companyes), m'ha fet prestar-hi in interès especial.

Un dels aspectes que treballem quan es reciten aquestes poesies és la forma d'expressió; el moviment de les mans, la mirada i el somriure, la posició del cos, etc.

Poesia Catalana

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.


(Maria Mercè Marçal)