Refranyer Personal

El passat dimecres a classe de comunicació oral, escrita i digital, la Roser ens va dictar quinze reranys a partir dels quals nosaltres hem hagut de crear el nostre Refranyer Personal. Els quinze refanysdictats diuen així:

Qui llengua té,
a Roma va.

Parlant,l
a gent s’entén.

Qui s’espera,
es desespera.

Tal faràs,
tal trobaràs.

Sense menjar,
no es pot viure.

Qui presum,
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopes,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té al cap gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Març ventós i abril plujós,
torna l’home rabiós.

Qui no s’arrisca,
no pisca.

Qui t’entengui,
que et compri.

Qui vol presumir,
ha de patir.

No hi ha any,
sense refrany.


Doncs bé, després de llegir aquests refranys, jo he ordenat els versos d'una manera diferent. De manera, que m'ha quedat el refranyer següent:

Tal faràs,
fins a la seputura.

Sense menjar,
torna l'home rabiós.

Qui llengua té,
hi ha la bona confitra.

Qui menja sopes,
no pot riure.

Parlant,
se les pensa totes.

Qui s'espera,
ha de patir.

Qui presum,
sense refrany!

Geni i figura,
no pisca.

Qui vol presumir,
a Roma va.